flocs esperrukats

Comunicat dels Bombers Indignats (Girona)

Fri, 03 Aug 2012 19:31:00 -0400

ELS ÓSSOS TAMBÉ T’ABRACEN, MENTRE ET FAN TROSSOS.

Les mostres de suport i d’estimació que hem rebut d’arreu de la comarca de l’Empordà, ens han emocionat. Ens ajuden a superar la sensació de fracàs que no podem deixar de sentir quan han mort quatre persones i s’han cremat 13 mil hectàrees. Per aquesta raó, les bomberes i els bombers us estem molt agraïts.

En canvi, ens fan fàstic els elogis hipòcrites que ens han dedicat polítics dels partits que, a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les, han votat i votaran a favor d’unes retallades que estan desmuntant els serveis públics. Volen amagar-se darrera dels bombers per eludir les seves responsabilitats. Aquests elogis, són l’abraçada de l’ós.

Les retallades han afectat la nostra capacitat per extingir incendis. Tenim menys gent disponible i menys vehicles i el material avariat sovint no es substitueix.

La gent de l’Empordà ha de saber que podia haver estat molt pitjor. Per posar només un exemple, el govern de la Generalitat es proposava contractar només una tercera part dels Auxiliars Forestals d’estiu que finalment ha contractat. Els incendis d’aquesta primavera, els van obligar a rectificar. La desgràcia de les comarques afectades, ha fet la sort de l’Empordà.

El Conseller d’Interior ja ha trobat a qui culpar: un fumador irresponsable. Altres vegades han estat els piròmans o els pagesos descuidats. Els governants els utilitzen per traspassar les seves responsabilitats; perquè és evident que si els nostres boscos no estiguessin tan abandonats, aquestes conductes farien ben poc mal.

Aquí i a tota l’Europa mediterrània, s’ha fet una política agrícola que ha exterminat els pagesos. El resultat és que al bosc hi ha una quantitat enorme de combustible i que les masses forestals tenen massa continuïtat, per l’abandonament dels camps.

Quan es donen unes condicions meteorològiques excepcionals, el foc agafa una gran intensitat i no trobem línies de defensa. Llavors s’acaba cremant tot el que hem salvat en els anys anteriors. Aquesta és la CAUSA; la mare de tots els incendis forestals. Si no es resol aquest problema, tornarem a veure cremar la nostra comarca. És cert que calen més bombers, però els bombers no som LA SOLUCIÓ.

Us diran que gestionar bé els nostres boscos no és rentable. Ho diran els que han construït AVES sense viatgers i aeroports sense avions. Us ho diran els que han abocat milers de milions al pou sense fons de caixes i bancs.

Vosaltres teniu el poder per canviar les coses. Només la pressió social els obligarà a modificar les seves prioritats. Tot és a les vostres mans.

Bombers Indignats. Regió de Girona.

Tomonori Watanabe: "La neteja de la radiació de Fukushima s'ha convertit en un negoci"

Wed, 09 May 2012 13:11:00 -0400

Simbiosi | L’accident de la central nuclear de Fukushima va unir les seves dues passions fa un any. Pedagog i pintor, Tomonori Watanabe (Date, 1975) ha basat la seva obra pictòrica i social en les relacions entre mares i fills afectats pel desastre

CARME RIERA SANFELIU

| Actualitzada el 09/05/2012 00:00

Parla reposadament, en un estat de reflexió constant. Medita les respostes i mesura les reaccions. Sense perdre la mirada serena, de tant en tant agafa una làmina i un carbonet per marcar-hi la seva frustració amb unes convulsions imprevisibles. Viu a Date, a prop de Fukushima. Després de l’accident de l’11 de març, el govern va marcar el radi d’evacuació en 20 quilòmetres al voltant de la central. La zona d’exclusió acaba a les portes del seu poble i la versió del govern és que no ha de patir per la seva salut.

Com et va afectar l’accident de la central de Fukushima?

Vam rebre un nivell de radiació molt més alt del que es considera acceptable i encara ara el rebem. El govern ens diu que estem segurs i no ens dóna cap ajuda per refugiar-nos lluny de la ciutat. No vol que marxem de la regió perquè no s’hi aturi l’economia. Només un 10% de la gent del poble ha pogut pagar-se una nova vida i fugir. Als homes els és molt difícil trobar feina fora i només marxa la mare amb els fills. Moltes famílies s’han trencat.

Com expliquen les mares als nens el que va passar?

És molt complicat, moltes no ho expliquen perquè no volen que se sàpiga que no tenen diners per marxar i, com que s’han de quedar, prefereixen no espantar les criatures. Ells tampoc entendrien per què el govern no els ajuda. I les famílies que poden marxar ho fan sense dir res als amics perquè se senten culpables de deixar-los allà.

¿El govern no fa res per protegir-vos de la radiació?

Ens omple d’imatges a les notícies en què mostren com es netegen les zones amb radioactivitat. Però això no és el que volen els ciutadans; el que volen és que el pressupost s’inverteixi a evacuar-los. Molts experts defensen que és la millor manera de protegir-los de patir un càncer.

És efectiva la neteja?

Temporalment descontamina, però el reactor continua expulsant radiació i els nivells tornen a pujar al cap de poc temps. Quan plou augmenten perquè la radiació baixa de les valls. Quan bufa el vent, també. No podem menjar peix ni cultivar res. La neteja és un negoci més.

En quin sentit?

Gran part de les tasques de neteja s’encarreguen a empreses vinculades al govern. Les màquines que remouen la terra i talen els arbres tenen vincles estrets amb Tòquio. Reactiven l’economia, però només la seva. Ningú escolta la petició d’ajuda dels ciutadans. Els únics que els l’han sentit són els que vénen a fer de voluntaris per netejar, però també acaben formant part del negoci.

Com?

El govern els presenta com a herois i a alguns els paga per aconseguir que es quedin: així eviten que l’economia de la regió es deprimeixi. Però la majoria són joves sense preparació ni l’equipament necessari per protegir-se de la radiació.

Hi ha revisions mèdiques?

Les notícies diuen que són cada tres mesos però no és cert. Fora de l’àrea d’exclusió només s’ha visitat gratuïtament una vegada les embarassades, els menors d’edat i la gent gran. Als adults del meu poble no ens han fet cap revisió. Però que et visitin no arregla res. A l’escola del poble van revisar les tiroides dels nens i van establir quatre nivells de diagnòstic. En el primer, cap problema. En el segon, no hi ha tumor però es podria desenvolupar. Un 30% estaven en aquest estadi. Només van oferir més visites gratuïtes als dos últims nivells.

¿Un terç dels nens tenen possibilitats de desenvolupar càncer i no se’ls farà cap més revisió?

Gratuïtes, no. Txernòbil ens va demostrar que el que és òptim és fer-ne cada dos mesos. El govern diu que fins al 2014 no farà falta. Dos anys!

Tu com et trobes?

He tingut febre dos mesos, normalment em recuperava al cap de tres dies. També tinc taques a la pell. Vaig anar a un metge de medicina oriental que em va dir que tenia cesi al fetge i el ronyó. Tinc les defenses molt dèbils però em recupero prenent te i medicines orientals.

Per què no vas a un oncòleg?

Els hospitals tradicionals no em diran que hi ha una relació amb l’accident. Al Japó hi ha una federació de metges molt connectada amb el govern. No tenim estadístiques oficials dels càncers diagnosticats. Conec nens que s’hi han visitat perquè els queien els cabells, tenien mareigs i hemorràgies nasals. I els doctors negaven cap relació amb la radioactivitat. Com hi he de confiar?

¿Et visitaries amb un metge tradicional si fos independent del govern?

Sí, però és molt difícil trobar-ne un a prop de casa meva.

¿La gent parla del que va passar?

Els més grans, gens. Creuen el que veuen a la televisió i les notícies ja fa temps que van donar per acabada la crisi. Les mares joves estan molt preocupades pels seus fills però no comenten la inquietud entre elles. Intenten ignorar-ho. Econòmicament i socialment és molt difícil saber que no pots permetre’t marxar del poble i estar pensant cada dia en el nivell de radiació que rep la teva família. Les mares fan un equip, fan pinya, però tot i estar molt preocupades interiorment, per fora intenten ser ignorants.

(Article publicat al Diari ARA)

Vídeo promocional de l’Any Internacional de les...

Thu, 05 Apr 2012 08:38:05 -0400

Vídeo promocional de l’Any Internacional de les Cooperatives (via @ciutatinvisible)

MeigHacks: Hackmeeting 2011 (A Corunha)

Wed, 19 Oct 2011 16:03:14 -0400

Hackers, hacktivistes, nerds, lurkers, hobbistes de la teconolgia, geeks i d’altres «meigas» tornen a posar-se mans a les tecles per, bit a bit i ping a ping, implementar un altre Hackmeeting.

Una trobada que, entrecreuant els fils del social, el tecnològic i el polític, construeix durant un cap de setmana autogestionat i lliure, una nova manera de crear, de relacionar-se, de disfrutar compartint i aprendre ensenyant.

Tres dies d’autogestió, autoorganització, lliure circulació de sabers, hacktivisme, ciberactivisme, ètica hacker, ciclohacking, apropiació dels mitjans de producció, mitjans lliures, software lliure, hardware lliure, autonomia, p2p, guifi.net, xarxes lliures, entre d’altres.

CSO Palavea, del 21 al 23 d’octubre a A Coruña.

Vine i comparteix, el hackmeeting també ets tu.

http://sindominio.net/hackmeeting

pocallum: Ateneu Popular 9Barris (Taken with Instagram at...

Tue, 11 Oct 2011 19:06:04 -0400

pocallum:

Ateneu Popular 9Barris (Taken with Instagram at Ateneu Popular De Nou Barris)

Meravellós videoclip del tema ‘Acròbata’ del Gato el...

Thu, 15 Sep 2011 19:11:28 -0400

Meravellós videoclip del tema ‘Acròbata’ del Gato el Qiman & KDO, fet per Martí Casanelles, gravat a l’Ateneu Popular 9Barris i l’Escola de Circ Rogelio Rivel i amb la col·laboració de gent maquíssima i boníssima com Delrevés (dansa vertical) o Cia. Trifaldó (bàscula, escala -atenció al salt cap endarrera, és verídic!). M’encanta!

comença la travessia

Mon, 29 Aug 2011 17:52:00 -0400

Com quan començàvem l’escola (però llavors teníem quasi 3 mesos de vacances!) m’he pillat una nova motxilla per tornar al curro. Una motxilla esportiva, gens cool però correcta, negra i senzilla, per passar de bolsos i altres bosses no gaire pràctiques per travessar la ciutat cada dia i fer més còmoda la vida intensa d’una urbanita. La meva idea és que a la motxilla d’aquí a poc li pugui afegir un altre element: la bici! l’he d’anar a recuperar, aviam què en queda, si caldrà arreglar-la… Durant les vacances no he pensat en ella, però a finals d’agost m’he posat a fer trècking per la costa i he recordat com de bé va fer exercici… estàs en forma, no t’ofegues tant, estàs més forta en tot. La bici fa un temps q la vaig abandonar, però la ciutat de baixada sobre rodes és guay, i la pujada tampoc és tanta. Bé, per fer Poble Sec - Nou Barris, la pujada potser sí que es notarà… Però em molaria tant provar-ho! Ara per ara, la que sí que es nota és la pujadeta post-vacacional de tornada a la feina!!!!! Aquesta sí que és una bona travessia! Espero que com a tal aquesta sigui una experiència de superació, bonica, emocionant i que ens faci millors i més fortes. Bona temporada!

Morir de dia

Mon, 09 May 2011 18:46:03 -0400

M’ha encantat el documental “Morir de dia”, dirigit per Laia Manresa i Sergi Dies. Una passada de guió i de muntatge, una feinada de 4 anys o més duta a terme per tot un equip que ha investigat, entrevistat, parlat, documentat… filmat, editat, produït etc. Però la sensibilitat de la Laia i en Sergi és a tots els detalls del film. En aquells segons que aguanta un plano, en com està dins del docu la figura del seu primer creador, Joaquim Jordà. En com coneixem i com estan entrellaçades amb la resta d’elements les històries i vivències de les persones que ja van morir, però que aconsegueixen estar tant presents. Només amb el material d’arxiu que aquest documental posa a la nostra disposició ja n’hi ha per omplir-lo de lloances. Una conversa entre l’historiador Josep Benet i un mediactivista ‘avant la lettre’ de nom Pau Maragall (alias ‘Pau Malvido) n’és una de tantes mostres.

Potser algú es pot preguntar si a “Morir de dia” s’hi veuran retratades totes les experiències que als anys 70 i principis dels 80 van tenir l’heroïna en comú. Doncs no, o sí però no totes per igual. És un viatge al món de la ‘contracultura’, de la recerca i l’experimentació de la vida, dels desafiaments al sistema i a la política convencionals. Un viatge que fem a través dels testimonis directes i de la memòria que n’ha quedat dels que ja no hi són, ja sigui en forma de música, de vídeo domèstic, de fotografies, de revistes, de poemes, cartes, diaris, d’amics i familiars. Una finestra a la descoberta de com determinades persones van formar part d’un temps, que coincideix amb l’època de la transició, i ho van fer amb uns ideals i uns anhels molt forts. Les vinculacions entre el moment històric i l’entrada de l’heroïna també queden recollides al documental.

I “Morir de dia” és un homenatge, però no tan sols als seus protagonistes: també a les persones que no hi érem encara, però que sí que som filles d’aquelles generacions, d’aquell temps, d’aquells anhels i ideals. I que podríem fer nostres, també, els versos de Vicente Aleixandre:

“Quiero morir de día, cuando aman los leones, cuando las mariposas vuelan sobre los lago, cuando el nenúfar surte de un agua verde o fría, soñoliento y extraño bajo la luz rosada.

Quiero morir al límite de los bosques tendidos, de los bosques que alzan los brazos. Cuando canta la selva en alto y el sol quema las melenas, las pieles o un amor que se destruye.”

El dibuix del cartell és de Pepe Sales.

Cançó que apareix a la banda sonora de “Morir de dia”: Simfonia núm.3, de Pau Riba

Facebook de “Morir de dia”

Manifest: Democràcia Real ja!

Tue, 19 Apr 2011 17:27:48 -0400

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Més info: http://democraciarealya.es/

bzzzbip: Remix és tot

Wed, 15 Sep 2010 16:09:30 -0400

bzzzbip:

Remix és tot

Sobre el principi de neutralitat a la xarxa

Fri, 13 Aug 2010 08:12:00 -0400

D’un temps ençà es parla de la neutralitat a la xarxa i de com aquesta està rebent fortes pressions perquè deixi de regir el funcionament d’Internet. Però, què és exactament el principi de neutralitat de la xarxa? Per què se’n parla tant ara? Qui la posa en qüestió i per quins motius?

Per treure’n l’entrellat podem llegir molt bons articles dels darrers dies que parlen del tema. Aquí n’hi ha un recull, fet a través de Twitter, i amb l’ajuda de @kashuo. Bona lectura i bona recerca ;)

Google i Verizon proposen una neutralitat a la xarxa que exclou les mòbils (Escacc)

¿Quién quiere acabar con la neutralidad en la red? (Rosa Jiménez Cano, a El País)

Plataformas digitales contra neutralidad de la red (Juan Varela, al bloc Periodistas 21)

Neutralidad de la red, no en las plataformas (Juan Varela, al bloc Periodistas 21)

Neutralidad de la red: los usuarios tendremos que defendernos solos (El blog de Enrique Dans)

Internet es un buen negocio para las telecos (Juan Varela, al bloc Periodistas 21)

Newpass i las nuevas plataformas de pago (Juan Varela, al bloc Periodistas 21)

Facebook saca los colores a Google defendiendo la neutralidad de la red y el mercado libre (Asociación de Internautas)

Who gets priority on the Web? (Lessig, Wu i altres en una discussió al diari NY Times)

What the Google/Verizon deal means for net neutrality - and you (Mehan Jayasuriya, The Guardian)

The Google/Verizon Payment plan (Editorial, The New York Times)

Protesters denounce Google plan for ‘two-tier internet’ (Maggie Shiels, BBC News)

15 Facts About Net Neutrality (infogràfic vist a Social Media Graphics)

Telefónica asegura que el debate sobre la neutralidad es artificial e interesado (Bandaancha, via @exgae)

biano: Javier de la Cueva, Advocat especialista en Dret...

Thu, 05 Aug 2010 19:46:42 -0400

biano:

Javier de la Cueva, Advocat especialista en Dret d’Internet

Baixar música i pel·lícules d’internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d’enllaços d’Internet? Se’n perseguirà els usuaris? Diàriament, a tot el món, milions de persones es baixen gratuïtament pel·lícules i música d’internet. BRAVO!

Video

Thu, 08 Jul 2010 08:57:03 -0400

avivaveu: Tenir twitter et fa ser millor persona? Segurament no...

Wed, 07 Jul 2010 09:47:25 -0400

avivaveu:

Tenir twitter et fa ser millor persona? Segurament no però si saps com utilitzar-lo et pot ajudar a participar en una pel·lícula: la #tweetpeli.

Estàs fart que els teus amics et diguin que això del twitter no val per a res, que quina gràcia té anar deixant comentaris, o millor dit minicomentaris de 140 caràcters, doncs et presentem als amics de la #tweetpeli perquè t’uneixis a ells i puguis formar part de la seva gran família.

Costes importants? Doncs que el film és rodarà a cost zero, i tot el que s’aconsegueixi anirà a una ONG decidida entre els propis twitterus. Apunta els blocs en els tres idiomes: català, castellà i anglès i endavant, a crear!

Tot s’organitza a partir de grups de treball i aqui te’ls llistem perquè hi puguis contactar de forma directa si estàs interessat en algun en concret:

Els equips que hi ha fins ara són:
Estratègia, coordinat per @javiMiami
Comunicació, coordinat per @AXCavero
Disseny, coordinat per @vertigographix
Programació, coordinat per @alexpuig
Web, coordinat per @ganyet
Direcció artística, coordinat per @thebrightshow
Banda sonora: @ThePinkerTones i @mustachedj
Guió, coordinat per @valentisanjuan
Producció, coordinat per @toneta
Videoblocs, coordinat per @plastidecor
Bloc: @valentisanjuan (cat), @_Cei (esp) i @georgina_c(eng)
Twitter: @valentisanjuan (cat), @_Cei (esp) i @georegina_c(eng)
Facebook, coordinat per @marphille

Exposició a Cadaqués

Tue, 29 Jun 2010 08:35:00 -0400

L’amiga Cinzia Arancio exposa al bar “Brown Sugar”, de Cadaqués, els seus còmics sobre les historietes de Happy Mouse y Tigron, per primera vegada! És en un espai molt agradable del bonic poble del Cap de Creus. Immillorable! Aquí us deixo unes imatges del muntatge de l’expo, el matí del dia de la inaguració, dia de Sant Joan.

"El foc simbolitza força, energia, orgull, desig, renovació. Cremem tot allò dolent i deixem pas a..."

Tue, 29 Jun 2010 07:44:11 -0400

“El foc simbolitza força, energia, orgull, desig, renovació. Cremem tot allò dolent i deixem pas a allò nou. Tanquem aquesta porta i mirem endavant.”

- Extret d’un ‘post’ del President del Parlament, Ernest Benach, dedicat a la revetlla de Sant Joan. Llegit en la clau dels fets de l’Estatut agafa més força simbòlica encara. Serem capaç@s de convertir aquestes crisis en oportunitats de canvi?

horts @ bcn

Thu, 10 Jun 2010 13:39:04 -0400

horts @ bcn:

un bonic treball fet per una fotògrafa, de nom steffi (thanks gilad) que ha recol·lectat tot de petites grans històries sobre horts a barcelona i tot allò que generen, a més a més de verdures: (re)conèixer la màgia de la natura, experimentar la sanació de l’artesania, tornar a compartir…

les primeres reaccions des de dins de la sauna bioclimàtica...

Sun, 30 May 2010 17:20:11 -0400

les primeres reaccions des de dins de la sauna bioclimàtica després de col·locar-hi al damunt la cúpula geodèsica… si no sabeu de què carai parlo: nosolopaja.wordpress.com

sobre l'artesania

Mon, 24 May 2010 07:56:17 -0400

“El artesano representa la condición humana de estar implicado y comprometido. La artesanía no es bien entendida cuando sólo la comparamos con la capacidad del carpintero. Si hay alguna cosa original en mi libro es intentar defender esta afirmación. El artesano ha sido marginado por el capitalismo moderno.

Anton Chejov aplicó la misma palabra para referirse a su trabajo como médico y como escritor. El segundo objetivo de mi estudio ha sido explorar ¿qué ocurre cuando la mano y el cerebro, cuando la técnica y la ciencia, cuando el arte y la artesanía quedan separados? Mi argumento es que cuando existe una separación entre la práctica y el concepto, entre la práctica y la teoría, entonces la cabeza padece. Es decir que nos quedamos invalidados mentalmente cuando establecemos la separación entre lo material y lo analítico.

Para hablar de la actualidad de la artesanía en el mundo de la alta tecnología, diré que he aprendido a utilizar el sistema Linux y a programar en el chat room de Linux, y explicaré lo que he encontrado en esta capacidad tecnológica.”

Richard Sennett

‘La ciudad y el artesano’, 2009

paraules pronunciades en una conferència al CCCB, trobades en el fabulós document audiovisual Soy Cámara (capítol 2) by Félix Pérez-Hita i Andrés Hispano, pel CCCB i RTVE. Deliciós!

"Happiness only real when shared"

Thu, 29 Apr 2010 14:18:00 -0400

“Happiness only real when shared”

- Christopher McCandless