flocs esperrukats

Aug 03

Comunicat dels Bombers Indignats (Girona)

ELS ÓSSOS TAMBÉ T’ABRACEN, MENTRE ET FAN TROSSOS.

Les mostres de suport i d’estimació que hem rebut d’arreu de la comarca de l’Empordà, ens han emocionat. Ens ajuden a superar la sensació de fracàs que no podem deixar de sentir quan han mort quatre persones i s’han cremat 13 mil hectàrees. Per aquesta raó, les bomberes i els bombers us estem molt agraïts.

En canvi, ens fan fàstic els elogis hipòcrites que ens han dedicat polítics dels partits que, a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les, han votat i votaran a favor d’unes retallades que estan desmuntant els serveis públics. Volen amagar-se darrera dels bombers per eludir les seves responsabilitats. Aquests elogis, són l’abraçada de l’ós.

Les retallades han afectat la nostra capacitat per extingir incendis. Tenim menys gent disponible i menys vehicles i el material avariat sovint no es substitueix.

La gent de l’Empordà ha de saber que podia haver estat molt pitjor. Per posar només un exemple, el govern de la Generalitat es proposava contractar només una tercera part dels Auxiliars Forestals d’estiu que finalment ha contractat. Els incendis d’aquesta primavera, els van obligar a rectificar. La desgràcia de les comarques afectades, ha fet la sort de l’Empordà.

El Conseller d’Interior ja ha trobat a qui culpar: un fumador irresponsable. Altres vegades han estat els piròmans o els pagesos descuidats. Els governants els utilitzen per traspassar les seves responsabilitats; perquè és evident que si els nostres boscos no estiguessin tan abandonats, aquestes conductes farien ben poc mal.

Aquí i a tota l’Europa mediterrània, s’ha fet una política agrícola que ha exterminat els pagesos. El resultat és que al bosc hi ha una quantitat enorme de combustible i que les masses forestals tenen massa continuïtat, per l’abandonament dels camps.

Quan es donen unes condicions meteorològiques excepcionals, el foc agafa una gran intensitat i no trobem línies de defensa. Llavors s’acaba cremant tot el que hem salvat en els anys anteriors. Aquesta és la CAUSA; la mare de tots els incendis forestals. Si no es resol aquest problema, tornarem a veure cremar la nostra comarca. És cert que calen més bombers, però els bombers no som LA SOLUCIÓ.

Us diran que gestionar bé els nostres boscos no és rentable. Ho diran els que han construït AVES sense viatgers i aeroports sense avions. Us ho diran els que han abocat milers de milions al pou sense fons de caixes i bancs.

Vosaltres teniu el poder per canviar les coses. Només la pressió social els obligarà a modificar les seves prioritats. Tot és a les vostres mans.

Bombers Indignats. Regió de Girona.

May 09

Tomonori Watanabe: “La neteja de la radiació de Fukushima s’ha convertit en un negoci”

Simbiosi | L’accident de la central nuclear de Fukushima va unir les seves dues passions fa un any. Pedagog i pintor, Tomonori Watanabe (Date, 1975) ha basat la seva obra pictòrica i social en les relacions entre mares i fills afectats pel desastre

CARME RIERA SANFELIU

| Actualitzada el 09/05/2012 00:00

Parla reposadament, en un estat de reflexió constant. Medita les respostes i mesura les reaccions. Sense perdre la mirada serena, de tant en tant agafa una làmina i un carbonet per marcar-hi la seva frustració amb unes convulsions imprevisibles. Viu a Date, a prop de Fukushima. Després de l’accident de l’11 de març, el govern va marcar el radi d’evacuació en 20 quilòmetres al voltant de la central. La zona d’exclusió acaba a les portes del seu poble i la versió del govern és que no ha de patir per la seva salut.

Com et va afectar l’accident de la central de Fukushima?

Vam rebre un nivell de radiació molt més alt del que es considera acceptable i encara ara el rebem. El govern ens diu que estem segurs i no ens dóna cap ajuda per refugiar-nos lluny de la ciutat. No vol que marxem de la regió perquè no s’hi aturi l’economia. Només un 10% de la gent del poble ha pogut pagar-se una nova vida i fugir. Als homes els és molt difícil trobar feina fora i només marxa la mare amb els fills. Moltes famílies s’han trencat.

Com expliquen les mares als nens el que va passar?

És molt complicat, moltes no ho expliquen perquè no volen que se sàpiga que no tenen diners per marxar i, com que s’han de quedar, prefereixen no espantar les criatures. Ells tampoc entendrien per què el govern no els ajuda. I les famílies que poden marxar ho fan sense dir res als amics perquè se senten culpables de deixar-los allà.

¿El govern no fa res per protegir-vos de la radiació?

Ens omple d’imatges a les notícies en què mostren com es netegen les zones amb radioactivitat. Però això no és el que volen els ciutadans; el que volen és que el pressupost s’inverteixi a evacuar-los. Molts experts defensen que és la millor manera de protegir-los de patir un càncer.

És efectiva la neteja?

Temporalment descontamina, però el reactor continua expulsant radiació i els nivells tornen a pujar al cap de poc temps. Quan plou augmenten perquè la radiació baixa de les valls. Quan bufa el vent, també. No podem menjar peix ni cultivar res. La neteja és un negoci més.

En quin sentit?

Gran part de les tasques de neteja s’encarreguen a empreses vinculades al govern. Les màquines que remouen la terra i talen els arbres tenen vincles estrets amb Tòquio. Reactiven l’economia, però només la seva. Ningú escolta la petició d’ajuda dels ciutadans. Els únics que els l’han sentit són els que vénen a fer de voluntaris per netejar, però també acaben formant part del negoci.

Com?

El govern els presenta com a herois i a alguns els paga per aconseguir que es quedin: així eviten que l’economia de la regió es deprimeixi. Però la majoria són joves sense preparació ni l’equipament necessari per protegir-se de la radiació.

Hi ha revisions mèdiques?

Les notícies diuen que són cada tres mesos però no és cert. Fora de l’àrea d’exclusió només s’ha visitat gratuïtament una vegada les embarassades, els menors d’edat i la gent gran. Als adults del meu poble no ens han fet cap revisió. Però que et visitin no arregla res. A l’escola del poble van revisar les tiroides dels nens i van establir quatre nivells de diagnòstic. En el primer, cap problema. En el segon, no hi ha tumor però es podria desenvolupar. Un 30% estaven en aquest estadi. Només van oferir més visites gratuïtes als dos últims nivells.

¿Un terç dels nens tenen possibilitats de desenvolupar càncer i no se’ls farà cap més revisió?

Gratuïtes, no. Txernòbil ens va demostrar que el que és òptim és fer-ne cada dos mesos. El govern diu que fins al 2014 no farà falta. Dos anys!

Tu com et trobes?

He tingut febre dos mesos, normalment em recuperava al cap de tres dies. També tinc taques a la pell. Vaig anar a un metge de medicina oriental que em va dir que tenia cesi al fetge i el ronyó. Tinc les defenses molt dèbils però em recupero prenent te i medicines orientals.

Per què no vas a un oncòleg?

Els hospitals tradicionals no em diran que hi ha una relació amb l’accident. Al Japó hi ha una federació de metges molt connectada amb el govern. No tenim estadístiques oficials dels càncers diagnosticats. Conec nens que s’hi han visitat perquè els queien els cabells, tenien mareigs i hemorràgies nasals. I els doctors negaven cap relació amb la radioactivitat. Com hi he de confiar?

¿Et visitaries amb un metge tradicional si fos independent del govern?

Sí, però és molt difícil trobar-ne un a prop de casa meva.

¿La gent parla del que va passar?

Els més grans, gens. Creuen el que veuen a la televisió i les notícies ja fa temps que van donar per acabada la crisi. Les mares joves estan molt preocupades pels seus fills però no comenten la inquietud entre elles. Intenten ignorar-ho. Econòmicament i socialment és molt difícil saber que no pots permetre’t marxar del poble i estar pensant cada dia en el nivell de radiació que rep la teva família. Les mares fan un equip, fan pinya, però tot i estar molt preocupades interiorment, per fora intenten ser ignorants.

(Article publicat al Diari ARA)

Apr 05

[video]

Oct 19

MeigHacks: Hackmeeting 2011 (A Corunha)

Hackers, hacktivistes, nerds, lurkers, hobbistes de la teconolgia, geeks i d’altres «meigas» tornen a posar-se mans a les tecles per, bit a bit i ping a ping, implementar un altre Hackmeeting.

Una trobada que, entrecreuant els fils del social, el tecnològic i el polític, construeix durant un cap de setmana autogestionat i lliure, una nova manera de crear, de relacionar-se, de disfrutar compartint i aprendre ensenyant.

Tres dies d’autogestió, autoorganització, lliure circulació de sabers, hacktivisme, ciberactivisme, ètica hacker, ciclohacking, apropiació dels mitjans de producció, mitjans lliures, software lliure, hardware lliure, autonomia, p2p, guifi.net, xarxes lliures, entre d’altres.

CSO Palavea, del 21 al 23 d’octubre a A Coruña.

Vine i comparteix, el hackmeeting també ets tu.

http://sindominio.net/hackmeeting

Oct 11

pocallum:

Ateneu Popular 9Barris (Taken with Instagram at Ateneu Popular De Nou Barris)

pocallum:

Ateneu Popular 9Barris (Taken with Instagram at Ateneu Popular De Nou Barris)

Sep 15

[video]

Aug 29

comença la travessia

Com quan començàvem l’escola (però llavors teníem quasi 3 mesos de vacances!) m’he pillat una nova motxilla per tornar al curro. Una motxilla esportiva, gens cool però correcta, negra i senzilla, per passar de bolsos i altres bosses no gaire pràctiques per travessar la ciutat cada dia i fer més còmoda la vida intensa d’una urbanita. La meva idea és que a la motxilla d’aquí a poc li pugui afegir un altre element: la bici! l’he d’anar a recuperar, aviam què en queda, si caldrà arreglar-la… Durant les vacances no he pensat en ella, però a finals d’agost m’he posat a fer trècking per la costa i he recordat com de bé va fer exercici… estàs en forma, no t’ofegues tant, estàs més forta en tot. La bici fa un temps q la vaig abandonar, però la ciutat de baixada sobre rodes és guay, i la pujada tampoc és tanta. Bé, per fer Poble Sec - Nou Barris, la pujada potser sí que es notarà… Però em molaria tant provar-ho! Ara per ara, la que sí que es nota és la pujadeta post-vacacional de tornada a la feina!!!!! Aquesta sí que és una bona travessia! Espero que com a tal aquesta sigui una experiència de superació, bonica, emocionant i que ens faci millors i més fortes. Bona temporada! 

May 09

Morir de dia

M’ha encantat el documental "Morir de dia", dirigit per Laia Manresa i Sergi Dies. Una passada de guió i de muntatge, una feinada de 4 anys o més duta a terme per tot un equip que ha investigat, entrevistat, parlat, documentat… filmat, editat, produït etc. Però la sensibilitat de la Laia i en Sergi és a tots els detalls del film. En aquells segons que aguanta un plano, en com està dins del docu la figura del seu primer creador, Joaquim Jordà. En com coneixem i com estan entrellaçades amb la resta d’elements les històries i vivències de les persones que ja van morir, però que aconsegueixen estar tant presents. Només amb el material d’arxiu que aquest documental posa a la nostra disposició ja n’hi ha per omplir-lo de lloances. Una conversa entre l’historiador Josep Benet i un mediactivista ‘avant la lettre’ de nom Pau Maragall (alias ‘Pau Malvido) n’és una de tantes mostres.

Potser algú es pot preguntar si a "Morir de dia" s’hi veuran retratades totes les experiències que als anys 70 i principis dels 80 van tenir l’heroïna en comú. Doncs no, o sí però no totes per igual. És un viatge al món de la ‘contracultura’, de la recerca i l’experimentació de la vida, dels desafiaments al sistema i a la política convencionals. Un viatge que fem a través dels testimonis directes i de la memòria que n’ha quedat dels que ja no hi són, ja sigui en forma de música, de vídeo domèstic, de fotografies, de revistes, de poemes, cartes, diaris, d’amics i familiars. Una finestra a la descoberta de com determinades persones van formar part d’un temps, que coincideix amb l’època de la transició, i ho van fer amb uns ideals i uns anhels molt forts. Les vinculacions entre el moment històric i l’entrada de l’heroïna també queden recollides al documental. 

I "Morir de dia" és un homenatge, però no tan sols als seus protagonistes: també a les persones que no hi érem encara, però que sí que som filles d’aquelles generacions, d’aquell temps, d’aquells anhels i ideals. I que podríem fer nostres, també, els versos de Vicente Aleixandre:

"Quiero morir de día, cuando aman los leones, cuando las mariposas vuelan sobre los lago, cuando el nenúfar surte de un agua verde o fría, soñoliento y extraño bajo la luz rosada.

Quiero morir al límite de los bosques tendidos, de los bosques que alzan los brazos. Cuando canta la selva en alto y el sol quema las melenas, las pieles o un amor que se destruye.”

El dibuix del cartell és de Pepe Sales. 

Cançó que apareix a la banda sonora de “Morir de dia”: Simfonia núm.3, de Pau Riba 

Facebook de “Morir de dia” 

Apr 19

Manifest: Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Més info: http://democraciarealya.es/

Sep 15

[video]